VOLUNTARIAT A ERICEIRA: TOP 10

Ricardinha, Fernanda, Luiza, Nelly, Carlos, Cecilia, Regina, Manuel, Benilde, Gracilda, Maria, Laurinda, Agustinha… són alguns del noms dels avis i àvies que viuen a la Lar de Sao Lourenço d’Ericeira i que tenim la sort d’acompanyar durant la nostra estada a Portugal.

Als matins, i de la mà de la Sara, l’assistent social, fem activitats grupals, que són més que un passatemps. Ella les dissenya pensant a fomentar la socialització, estimular la ment, mantenir el cos actiu i, sobretot, evitar la soledat i l’aïllament, ja que promouen un entorn ple de vitalitat. Dibuixem, pintem, fem manualitats i també, de la mà de la Beatrice, gimnàstica suau. Això contribueix al desenvolupament cognitiu i físic dels i les residents, tot i que n’hi ha algunes que ja no es poden valdre per elles mateixes, per això els donem el dinar, traient una mica de feina a les auxiliars que treballen allà.

Al final de la jornada de voluntariat dinem a la residència i, tot seguit, gaudim de les platges d’Ericeira -on el mar és més blau, tal i com assegura el claim de la ciutat-. I és veritat.

Mentre unes fan un curs accelerat de surf, d’altres visiten Sintra. També anem a Mafra, on el Palau Reial és Patrimoni de la Humanitat, a Lisboa, la capital del país, i al Cap de Roca, la punta més occidental del continent europeu. I com que som a l’Any Jubilar, peregrinem al Santuari de Fàtima per guanyar el Jubileu i, després de deixar a les mans de la Mare de Déu totes les nostres intencions, caminem fins a Aljustrel, el poble dels tres pastorets. En fi, una experiència rodona d’uns dies en què el voluntariat s’ha fet compatible amb la cultura i el lleure.

Un dia preparem les garlandes amb sardines i banderes, que ornamenten la Festa dels Sants Populars que se celebra el 25 de juny amb una missa, sardinada a la brasa i balls. Nosaltres, però, només podem ser a la missa, perquè ens n’anem a l’aeroport.

I tornem cadascuna a casa seva.

Potser la Ricardinha, la Fernanda, la Luiza, la Nelly, en Carlos, la Cecilia, la Regina, en Manuel, la Benilde, la Gracilda, la Maria, la Laurinda, l’Agustinha… no se’n recordaran més de nosaltres, però ens les emportem ben endins del nostre cor, perquè només donant una mica del nostre temps, ens han ajudat a créixer com a persones.

Pocs dies després, el Dr. Sérgio Prim, director de la residència, ens escrivia aquest mail en resposta a la nostra gratitud pels dies passats allà:

    “Benvolgudes amigues,

    Les vostres paraules m'han commogut. La veritat és que vam ser nosaltres els qui ens vam beneficiar de la vostra presència a la Lar de São Lourenço, gràcies a la vostra dedicació, alegria i cura en cada gest de tendresa.

    Les portes sempre estaran obertes per acollir-vos. Aquesta casa també és vostra.

    Esperem sincerament que aquesta experiència es repeteixi l'any que ve”.

 Nosaltres també ho desitgem. Obrigada!!!*

    *Gràcies en portuguès.

En aquest voluntariat hi han participat les següents alumnes de 2n. de batxillerat: Ximena Flores Pérez, Sofía Guo, Laura Sanae Martínez, Mariona Serra Codina i Martina Vendrell Clarà. Les han acompanyat la Lara Roura i la Fina Trèmols.