Temps d'Advent

L'Advent comença el diumenge més proper al 30 de novembre —just després de la festa de Crist Rei— i acaba el 24 de desembre. Els quatre diumenges i setmanes anteriors al Nadal tenen un significat concret: despertar-se, posar-se en camí, buscar i acollir.

La paraula “Advent" prové del llatí i vol dir "arribada". Al cristianisme, l'advent s'associa amb la doble vinguda de Jesucrist: la primera, fet home i nat de la Verge Maria, se celebra el 25 de desembre. La segona serà “amb glòria, per judicar els vius i els morts”, al final dels temps.

L'advent, doncs, és preparació joiosa del Nadal i temps per considerar que la nostra vida es projecta més enllà de l'estada terrenal.

La corona d'Advent està formada per quatre espelmes amb branques vegetals, que es van encenent, una a una, durant les quatre setmanes que precedeixen el Nadal.

Jesús és la Llum que ha vingut, que és amb nosaltres i que vindrà amb glòria. Les espelmes anticipen la vinguda de la llum al Nadal: Jesucrist.

La corona és plena de símbols: la llum recorda la salvació; el verd, la vida; la seva forma rodona, l'eternitat, etc.

La Corona d’Advent té el seu origen en una tradició pagana europea que consistia a prendre espelmes durant l’hivern per representar el foc del déu sol, perquè tornés amb la seva llum i calor durant l’hivern. Els primers missioners van aprofitar aquesta tradició per evangelitzar.