La Marina Paredes, al King's College de Londres

Sóc una alumna de segon de batxillerat, l’any que vé, com la gran majoria de les meves companyes, aniré a la universitat. Amb una petita diferència, vaig a Londres, Anglaterra.

Des de ben petita tenia clar que volia marxar a fora a estudiar, no pas per independitzar-me ni perquè m’hagués cansat d’estar aquí, sinò perquè considero que en el món actual hi ha tantes coses a fer, tantes coses a veure, i volia agafar perspectiva de tot, sortir de la meva zona de comfort i experimentar altres coses, veure com es veu el meu país des de fora, conèixer altres tipus de gent, de llocs… és per això que vaig a estudiar a l’estranger, per ampliar horitzons i veure què més hi ha a part del que conec. 

Aquest somni, que s’ha acabat fent realitat, ha estat gràcies a l’educació que he rebut, als valors que m’han inculcat a l’escola i sobretot, als meus pares.

Les Alzines m’ha ajudat des del principi, a ser ambiciosa i marcar-me reptes, i m’ha ajudat a aconseguir el que volia des de ben petita, marxar a fora a estudiar, per aprendre com ajudar la gent i com aconseguir la pau, això, que sembla ben utòpic, s’ha traduit a una carrera de Relacions Internacionals i Història. Des de l’escola m’han aconsellat que era el millor per mi, què estudiar a Batxillerat, el bon nivell d’anglès que ens ensenyen… Però sobretot pel que m’han ensenyat que no és purament acadèmic, a no rendir-me, a marcar-me objectius, que, per ambiciosos i llunyans que semblen són abastables… i per això i per moltes coses més dono les gràcies a l’escola.

Acabar dient, que espero que tot el meu curs, l’any que vé, comenci una nova etapa que sigui enriquidora en tots els sentits, que si hem arribat fins aquí, és perquè ho hem fet juntes. 


Noticia
Articles relacionats